MONTSERRAT

En general, quan contemplem o imaginem Montserrat, dos adjectius ens venen al cap: espectacular i únic. Tanmateix, quan rasquem una mica la capa superficial de la nostra ignorància, fina o gruixuda; quan en sabem un xic més dels seus orígens i formació geològica, el reguitzell d’adjectius es queda curt. És el que avui hem fet. Amb l’ajuda i  mestratge de Josep M. Nogué, geòleg, hem fet un recorregut informat per una part del massís montserratí: entorn de les Agulles i els Frares Encantats. Ens ha convidat a mirar aquest indret amb uns altres ulls, els ulls del temps geològic.

Tot contemplant les formes montserratines, ens hem quedat bocabadats. Al llarg de la jornada els adjectius i expressions d’admiració han variat des d’extraordinari i sorprenent, passant per sensacional i meravellós, magnífic, prodigiós, superb, majestuós fins fascinant i encisador. Tanmateix, entre adjectiu i exclamació, hem pogut aprendre aspectes rellevants de la formació del massís montserratí i el perquè el massís pren  aquestes formes que no trobem en massissos similars.

Al final de la jornada alguns ens hem quedat un xic pensarosos. Qui ho hagués dit que el que ara és la costa catalana fa uns 50 milions d’anys era una cordillera potser més rellevant que els Pirineus actuals! Qui ho hagués dit que a la cara nord de Montserrat hi havia un golf de mar que provenia del cantàbric; que arribava fins Roses! Qui ho hagués dit, per tant, que els rius provenien del sud! Qui ho hagués dit que, potser, alguns dels còdols dels conglomerats montserratins van viatjar torrentera avall –fa tantes llunes– des de les Illes Balears!

DADES
Organització: ADENC (Sabadell)
Guiatge: Josep M. Nogué, geòleg
Participants: 15 – Socis i no socis
Condicions climàtiques: Diada agradable al sol de tardor; sense vent. Aspecte molt sec, tot plegat.
Punt de trobada: Coll de Can Maçana (aparcament)
Punt de partida: Coll de Can Maçana (aparcament)

Itinerari circular: Des de l’aparcament prendrem el primer trencall a mà dreta en direcció a El Bruc; contemplarem les Agulles fins arribar al refugi Vicenç Barbé on podrem reparar forces. Continuarem fins el Pas de Príncep, amb vistes als Frares Encantats (cara sud). Contemplarem també, de lluny, els Ecos. Ens aturarem a la Font de l’Esllavissada (amb explicació d’aquesta surgència). Arribats a Coll de Port farem una aturada per fer l’àpat del dia en un indret solanós. Des de Coll de Port passarem al vessant nord, passant per la Font de Coll de Port, vorejant els Frares Encantats, la Roca Foradada, la Cadireta i les Agulles des del Collet de Guirló. Estem a només 1km del Coll de Can Maçana. Aquest és el recorregut més detallat de la ruta.

Per saber-ne més
Josep M. Nogué ens recomana una ullada a aquestes fonts d’informació. Mai no tindrà la frescor, detall anecdotari i ‘vulgaritats rellevants’ amb les quals ell mateix ens ha regalat al llarg de la jornada, però. Tanmateix, és una bona aproximació.

Kpujo.com (s.d.).La formació de la muntanya. Rescatat, 20 novembre 2017, de: http://www.kpujo.com/castella/curios/formacio.htm#
Explicació general; tres paràgrafs. Acompanyada d’un petit mapa molt aclaridor on es veu el “mar interior” (conca marina allargassada entre l’Empordà i el Cantàbric) i també els “catalànids” (massís o continent catalano-balear).

Losantos, Mariona. (2011). Els orígens de la muntanya de Montserrat. Rescatat, 20 novembre 2017, de: http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/divendres/els-origens-de-la-muntanya-de-montserrat/video/3727010/ (video: 00:21:17)
Inclou: explicació en llenguatge entenedor i “experiment final” per mostrar com es formen les “agulles montserratines”. De divulgació, però molt interessant.

Martínez Rius, A. (s.d.). Aproximació a la geologia de Montserrat. Rescatat, 20 novembre 2017, de: http://www.albertmartinez.com/Muntanya%20864%20%20%28Geologia%29%27.pdf (article publicat a la revista Muntanya 864, p. 32-34 Geologia. qxd).
Article especialment recomanat per Josep M. Nogué. Queda rodó!

Patronat de la Muntanya de Montserrat. Generalitat de Catalunya. (s.d.). Muntanya emblemàtica – Història i orígens. Rescatat, 20 novembre, 2017, de: http://muntanyamontserrat.gencat.cat/ca/el_parc/historia_i_origens/
L’apartat “Muntanya emblemàtica” ofereix, en tres paràgrafs, una explicació força entenedora. Recomanable per tenir una primera idea general.

RECORREGUT GEOLÒGIC
Diàclasis i capacitat erosiva (dos conceptes clau)
Podríem definir diàclasi com una escletxa fina. El massís de Montserrat és tan peculiar perquè les diàclasis estan entrellaçades (com un tauler d’escacs). L’aigua s’infiltra entre les escletxes (diàclasis), dissol el carbonat càlcic del ciment dels conglomerats i desgasta les escletxes formant cavitats i modelant relleus. El pas del temps origina les agulles, pitons i avencs tan característics de la zona. Primer concepte.
Fins aquí, queda clar. Ara caldrà entendre el segon concepte: la capacitat erosiva d’un flux (aigua!?). Podrem entendre que l’erosió pot ser molt lenta o molt ràpida si tenim presents els quatre factors dels quals depèn la capacitat erosiva d’un flux. Són aquests:

1. El gruix del flux
2. La velocitat del fluid
3. La turbulència (intensitat dels remolins)
4. La densitat del conjunt del fluid

Les surgències
El massís montserratí és calcari. Quan plou l’aigua es filtra amb molta facilitat. Milions de gotes finíssimes d’aigua es van filtrant i poden formar un petit corrent d’aigua que surt a l’exterior quan el terreny de base és propici (impermeable). Aquest corrent va erosionant el lloc de surgència; pot provocar inclús una esllavissada i crear una bauma. Aquest és el cas de les fonts montserratines. I tenim un exemple clar en la Font de l’Esllavissada (esquema foto esquerra); com també ho és la Font Coll de Port. Aquestes fonts, que sadollen la set dels animalons de la contrada, tenen un cert grau de manteniment, com podem comprovar.
La diada geològica en imatges …

Les fonts … “Mística Font… , rageu del Cel al cor de mon país.”

Les agulles … “Amb serra d’or els angelets serraren eixos turons…”

Els Frares Encantats … “…sien per tots l’escala de la glòria eixos penyals coberts de romaní.”

Roca Foradada i Cadireta … “…el sol sos raigs vos dóna per vestit.”

Els participants ... “Amb vostre nom comença nostra història…”

 

RECÓ BOTÀNIC
Durant la diada vam gaudir de la presència activa d’Alfred Bellés; botànic compromès que crea onades d’il·lusió per l’entorn vegetal. Entre agulla i agulla, entre pitó i pitó, vam  poder observar -només de passada- els efectes de tardor en la vegetació; el temps botànic. Vam poder admirar les flors i fruits groguencs i vermellosos de l’arboç (Arbutus unedo); les tonalitats delicades de la flor del bruc d’hivern (Erica multiflora); els fruits blau-fosc del fals aladern (Philyrea latifolia); els vermells nadalencs del galzeran (Ruscus aculeatus) i el blau elèctric del marfull (Viburnum tinus) per atraure l’ull dels ocells.  Imatges de tardor …