CAMÍ OLIBA – GR 151 (Etapa 1 – De Montserrat a Castellgalí/Manresa)

La travessia de Montserrat a Sant Miquel de Cuixà és un projecte certament engrescador. Aquesta travessia, batejada com el CAMÍ OLIBA, és una ruta llarga i sinuosa que ressegueix les petjades de l’Abat Oliba, des del monestir de Montserrat fins a les portes de la serralada del Canigó, muntanya mítica que uneix les catalunyes i on les aigües són gelades.

PERPINYÀ – CENTRE DEL MÓN

L’Estació de Perpinyà, La Gare, es va inaugurar el 12 de juliol de 1858. No va ser fins 100 anys després quan aquest locus singular va adquirir notorietat mundial. L’inefable Salvador Dalí la va posar sobre el mapa amb la seva onírica i surrealista definició com a centre còsmic de l’univers.

EL CAMÍ OLIBA – GR 151 (Etapa 5 – De l’Estany a Sentfores/Vic)

La travessia de Montserrat a Sant Miquel de Cuixà és un projecte certament engrescador. Aquesta travessia, batejada com el CAMÍ OLIBA, és una ruta llarga i sinuosa que ressegueix les petjades de l’Abat Oliba, des del monestir de Montserrat fins a les portes de la serralada del Canigó, muntanya mítica que uneix les catalunyes i on les aigües són gelades.

EL CAMÍ OLIBA – GR 151 (Etapes 6 i 7 – De Vic al Monestir de Casserres)

La travessia de Montserrat a Sant Miquel de Cuixà és un projecte certament engrescador. Aquesta travessia, batejada com el CAMÍ OLIBA, és una ruta llarga i sinuosa que ressegueix les petjades de l’Abat Oliba, des del monestir de Montserrat fins a les portes de la serralada del Canigó, muntanya mítica que uneix les catalunyes i on les aigües són gelades.

SURROCA-OGASSA: Conca minera

El municipi d’Ogassa (Ripollès, Girona) guarda secrets amagats. Fins ben entrat el segle XIX els seus pocs habitants vivien o sobrevivien dels cereals i hortalisses, de la ramaderia i també de l’abundant cacera. Aquesta descripció quasi idíl·lica de la contrada va canviar radicalment a partir de segona meitat del segle XIX. Es va descobrir la possibilitat d’explotar industrialment els jaciments de carbó de pedra de la zona.

LES DAMES COIFFÉES (Riera de Gaià, Vallès Occidental, Barcelona)

Les Dames Coiffées o pilars coronats de Sant Miquel de Gonteres, a la riera de Gaià, són efecte de l’erosió diferencial. Seguint el camí romeu de Montserrat arribarem al Molinot, formació geològica de conglomerats quarsosos de la base del triàsic. A més, estudiarem la vegetació de la zona, típicament mediterrània, formada per un bosc mixt d’alzines i pi blanc.

EL CAMÍ OLIBA – GR 151 (Etapes 17 i 18 – De Camprodon a Basses de Puigsec))

El Pinyol-excursionistesdepega es plantejava, ja fa dies, iniciar la ruta de gran recorregut (GR) del CAMÍ OLIBA. És una ruta llarga i sinuosa que ressegueix les petjades de l’Abat Oliba, des de Montserrat a Sant Miquel de Cuixà. Oliba, bisbe i abat, fundador de Montserrat. Oliba impulsor de monestirs, catedrals i esglésies. Oliba, impulsor de l’art romànic català. Oliba, home de consens; home de pau i treva. Oliba, viatger infatigable. Oliba, el gran trescador medieval.

ELS PÈLAGS DE VILOBÍ DEL PENEDÈS

Passejada pel cor del Penedès; terreny agrícola que ens permetrà conèixer les grans tolles de les guixeres de Vilobí del Penedès i les plantes que els humans han festejat i domesticat: figueres, garrics, ullastres, etc. Breu introducció a la vinya i a la fil·loxera.

LA VALL DE SOT DEL BAC (El Figaró, Barcelona)

La vall de Sot del Bac, a tocar del municipi del Figaró (Barcelona) és un barranc estret que s’endinsa cap als Cingles de Bertí. La seva vegetació està dominada per l’alzinar amb marfull, junt amb altres comunitats típicament mediterrànies. Aquest recorregut és ideal per conèixer les espècies que hi viuen. Una passejada d’exploració botànica per encetar la temporada 2019-2020.

LA VALL DE STUBAI (Tirol, Àustria)

La Vall de Stubai és un indret agraciat i formós; una vall amb fortuna. Quan una contrada tan espectacular és, a més, gestionada modèlicament, es produeix una situació d’aquelles que avui en dia en diuen “win-win”. Un paradís per al senderisme; amb oportunitats per a tots els gustos i aptitud física. Esporqueret n’és testimoni.