Es Porqueret…

Qui sóc no crec que importi gaire; ni que sigui rellevant. El que sí puc explicar és que de ben petit, com bon foraviler, ja m’agradava trescar: entre es Pou Nou, ses Rotes i els Bessons no quedava recó sense descobrir. Ho feia, sempre que mon pare em deixava, amb so meu cosí Martí; es meu millor amic d’infantesa. Això només passava els capvespres de diumenge i/o dijous; més aviat ‘o’ que ‘i’ (un temps, els dissabtes anàvem a escola tot lo dia; els dijous de capvespre, però, teníem punt). Aquells capvespres sempre condicionats a que haguéssim fet bonda, o que no ens manessin altres feines. Si no havia fet bonda no hi havia tresc amb so meu amic. Ai, i com n’eren de desitjats aquells capvespres!

Crec més rellevant explicitar l’objectiu o propòsit d’aquest bloc. De fet, però, potser tampoc sigui gaire rellevant ni tan sols el seu motiu o el seu propòsit. Tanmateix, la idea que hi ha al darrera de tot plegat és obligar-me a observar amb més detall allò que faig i deixar-ne constància. Cap més pretensió. Si hi ha algun lector amistós, espero i desig que ho gaudeixi.

Anuncis