SURROCA-OGASSA: Conca minera


El municipi d’Ogassa (Ripollès, Girona) guarda secrets amagats. Fins ben entrat el segle XIX els seus pocs habitants vivien o sobrevivien dels cereals i hortalisses, de la ramaderia i també de l’abundant cacera. Aquesta descripció quasi idíl·lica de la contrada va canviar radicalment a partir de segona meitat del segle XIX. Es va descobrir la possibilitat d’explotar industrialment els jaciments de carbó de pedra de la zona.

Pels voltants de 1780 Catalunya va iniciar la importació de carbó de Newcastle. Va ser aquell any que Carles III va atorgar privilegis i franquícies als explotadors de mines de carbó de pedra (Gómez-Alba, 2007). Aquest sembla ser el precedent de l’explotació en condicions favorables, anys després, de les mines de carbó a les serralades d’Ogassa i Surroca. El carbó que s’extreia (hulla grassa, entre un 20 i un 3% de matèria volàtil ) era de molt bona qualitat; el seu contingut en carboni era entre el 74 i el 94%. Des de la segona meitat del segle XIX i durant 100 anys, aquesta explotació va ser intensiva. A la zona hi havia 26 mines, dues d’elles a cel obert. De fet, l’explotació va durar fins al 1967, any en què l’activitat minera va acabar el seu cicle productiu definitivament.

A l’ombra i sadollat per les abundants surgències del vessant sud de la Serra Cavallera es troba, disseminat, l’actual municipi i nucli urbà d’Ogassa, on en temps passats van fer vida més de 1500 persones; la majoria amb el seu destí vital lligat a la mineria. Des de la finalització de l’activitat minera la contrada va entrar en decadència. Actualment el nombre de veïns permanents i/o ocasionals no arriba als 500, repartits entre Ogassa, Sant Julià de Saltor, Sant Martí d’Ogassa, Sant Martí de Surroca, Ca l’Enric, les Costes, Prat del Pinter i el Taller. Tanmateix l’explotació de les mines de carbó a les serralades d’Ogassa i Surroca va deixar una petjada històrica en aquest entorn privilegiat als peus de la Serra Cavallera.

DADES
▶️ Organització: ADENC (Sabadell) – Grup de botànica ESBARZER.
▶️ Guiatge: Josep Ma. Nogué, geòleg.
▶️ Participants: 16 (socis i no socis).
▶️ Punt de trobada
◼︎ Restaurant Fonda Can Costas (Av. de les Mines, 20, Ogassa)
◼︎ Com arribar-hi
Ripoll – Sant Joan de les Abadesses – Ogassa
Abans d’entrar al nucli urbà de Sant Joan de les Abadesses per l’N-260 es troba, senyalitzat, l’indicador en direcció a Ogassa, per la carretera GIV-5211. Cap problema. Entrant al nucli urbà (avinguda/carretera) d’Ogassa, hi ha aparcament al final de l’Avinguda de les Mines; Plaça Dolça.
▶️ Punt de sortida i arribada del recorregut
◼︎ Aparcament de la Plaça Dolça
▶️ Climatologia: Sol de tardor; agradable.
▶️ Avituallament: Sortida de tot el dia. Esmorzar en ruta.
◼︎ Restaurant Fonda Can Costas. Un lloc per fer-hi un esmorzar de poble, com Déu mana, o simplement un cafè abans d’iniciar el tresc. Al final de la trescada també és el locus amoenus apropiat on reparar forces. Cal tenir present que sol tancar a les 17.00 h (si més no a l’hivern). El servei és molt agradable i amical; s’ha comprovat. Al migdia, cuina casolana.
◼︎ Aigua: Abundància de fonts.
Punts d’interès
◼︎ Museu del Miner d’Ogassa, a l’antiga Fabrica de Pans. Val la pena reservar hora de visita.

RECORREGUT
El recorregut ofereix l’atractiu d’observar l’estructura geològica de la zona d’Ogassa-Surroca, els jaciments i mines de carbó i el seu interès socioeconòmic i també, amb una mica de sort, albirar fòssils de les falgueres (Alethopteris) que, fa uns 300 milions d’anys (Carbonífer superior), van originar el carbó de la conca minera més important de Catalunya.

El recorregut comença a l’antiga Fàbrica de Pans (pans de carbó). Aquest edifici l’ocupa actualment el Museu Miner d’Ogassa. Una visita guiada és la millor manera per esbrinar l’entrellat de l’activitat minera i de la seva repercussió socioeconòmica durant més d’un segle. No només es poden apreciar els mecanismes enginyosos (presentats a escala) de l’extracció i transport del carbó; també s’ofereix una pinzellada dels aspectes més quotidians de la vida i aventures dels miners. Al museu tampoc hi manca una mostra dels estris propis de la mineria; així com una col·lecció de fòssils de falguera i mostres de carbó, pans de carbó, etc. La visita conclou a l’entrada de la galeria de la Mina Dolça, parcialment reconstruïda.
📷 Estris del miner (imatges)
📷 Els plans inclinats: transport a cost quasi zero.
El transport del carbó des de les mines, situades en un nivell superior, es feia mitjançant plans inclinats. Un cop descarregat el carbó, la força de la gravetat impulsava les vagonetes plenes de mineral aprofitant el pendent suau i feia ascendir les buides.

Des de la Mina Dolça, es fa camí en direcció a la Font Gran; surgència impressionant. Uns metres més amunt, es fa una aturada a una enorme “surgència seca” on, Josep Ma. Nogué, ens ofereix una explicació exhaustiva in situ. El vessant sud i calcari de la Serra Cavallera recull les aigües de pluja que, durant tot l’any, proporcionen aigua generosa a la contrada. Els punts d’aigua sovintegen al llarg del recorregut. El Veïnat de Prat del Pinter, amb l’església dedicada a Santa Bàrbara (patrona dels miners), és ubicat en un indret privilegiat.
◼︎ Goigs a lloança de Santa Bàrbara, Verge i Màrtir,
que es canten a la seva capella de les Mines de Surroca

Dels minaires de Surroca
sou patrona celestial,
mentre van minant la roca
vós guardeu-los de tot mal,
Si el treball els empresona
l’esperit té llibertat.

(Bisbat de Vic [fragment])

L’objectiu final serà, ara, arribar a la zona de fòssils. Es continua per pista/carretera asfaltada en direcció al Coll de Jou, passant pel costat de Can Camps (ara allotjament rural). En aquesta zona hi havia una explotació de carbó a cel obert (Tall Obert); per tant, en les pedreres dels voltants poden aparèixer restes vegetals de falgueres fossilitzades (Alethopteris) del període Carbonífer superior. Aquí tothom hi passa una bona estona regirant i observant pedres en un intent d’exclamar un eureka que ressoni vall avall. Alguns ho han aconseguit!
📷 Imatges d’Alethopteris (falgueres fòssils)
♻️  Descripció més detallada del recorregut (mapa, km, desnivells, temps en moviment, imatges, trams de ruta, etc.)
Ruta wikiloc d’esporqueret – Zona minera de Surroca-Ogassa
📷 Gent ADENC
📷 Ogassa amb llum de tardor (imatges)

PER SABER-NE MÉS
Webgrafia
◼︎ Benet, I. (2012). La conca hullera d’Ogassa-Surroca. Bloc.
Rescatat, 27 novembre 2019, de: http://museugeologic.blogspot.com/2012/02/isabel-benet-la-conca-hullera-dogassa.html
(Excel·lent explicació de la qualitat del carbó de la conca, transport i fotos)

◼︎ ECEC. (2010). Els secrets de les mines de Surroca. El canari encara canta (ECEC). Bloc d’actualitat contrastada sobre Sant Joan de les Abadesses.
Rescatat, 27 novembre 2019, de: http://elcanariencaracanta.blogspot.com/2010/10/els-secrets-de-les-mines-de-surroca.html
(Relat alternatiu, imaginatiu i surrealista! Un divertiment)

◼︎ Elripollès. (2019). Ogassa. Un passat marcat per la revolució minera. – Ripollès. (Turisme Ripollès) OGASSA – El patrimoni vinculat a les explotacions mineres de carbó).
Rescatat, 27 novembre 2019, de: http://www.elripolles.com/que-vols-coneixer/territori-els-pobles/el-baix-ripolles/ogassa/26.html
(Interessant amb informació diversa)

◼︎ Gómez-Alba, J. (2007). La cuenca carbonífera de Surroca–Ogassa (Ripollès, Cataluña, España). Monografies del Museu de Ciències Naturals ( 4, any 2007).
Rescatat, 27 novembre 2019, de: http://monografies.museucienciesjournals.cat/files/MMCN-volum-4-Cuenca-carbonifera-Surroca-Ogassa.pdf

◼︎ Guadix et al. (2019. Transpirinenc oriental.
Rescatat, 27 novembre 2019, de: http://transpirenaico.iguadix.es/content/cr%C3%A8dits?language=ca
Construcció
« En 1838, Joaquin de Romà registra els jaciments de carbó d’Ogassa i Surroca.
En el segle XIX diversos homes de negoci van estar interessats en el transport de mineral des de les mines d’Ogassa i Surroca cap el mar. D’aquesta manera el carbó i d’altres minerals tindrien sortida cap els centres fabrils per mar, que llavors era un mitjà de transport bastant desenvolupat. »

◼︎ ICGC. (s.d.). El temps geològic. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.
Rescatat, 28 novembre 2019, de: https://www.icgc.cat/Ciutada/Explora-Catalunya/Atles/Atles-geologic-de-Catalunya/El-Temps-geologic
(Descripció breu i taules dels temps geològics)

◼︎ ICGC. (s.d.). Vocabulari de la llegenda d’unitats cartogràfiques i de símbols convencionals. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.
Rescatat, 29 novembre 2019, de: https://www.icgc.cat/Ciutada/Explora-Catalunya/Atles/Atles-geologic-de-Catalunya/Vocabulari-de-la-llegenda-d-unitats-cartografiques-i-de-simbols-convencionals
(Un glossari exhaustiu de terminologia geològica)

◼︎ Mercader, M. (2003). Les mines de Surroca, després de dos segles d’explotació del carbó a Ogassa. Revista de Girona [en línia], 2003, Núm. 217, pp. 44-49. (PDF).
Rescatat, 27 novembre 2019, de: http://www.revistadegirona.cat/rdg/sumari.seam?numero=217
(Martí Mercader, miner ell, fa una descripció i explicació socioeconòmica de les mines)

◼︎ Mercader, M. (2010). Mines de Surroca i la colònia minera d’Ogassa. Erol, L: Revista Cultural del Bergadà [en línia], 2010, Núm. 86, pp. 104-107. (PDF).
Rescatat, 27 novembre 2019, de: https://www.raco.cat/index.php/Erol/article/view/201128
(Descripció similar a la que l’autor ofereix en la Revista de Girona)

◼︎ Pujadó, J. (2016). Mariano Anglada i Camps. Per les galeries del record (Un entre 750.000). Les mines de Surroca. Revista de Girona, 297 (p. 112-113). (PDF).
Rescatat, 28 novembre 2019, de: http://www.revistadegirona.cat/rdg/sumari.seam?numero=297

◼︎ Turisme Catalunya. (2019). Museu Miner d’Ogassa. (Horaris de visites i telèfons de contacte).
Rescatat, 3 desembre 2019, de: https://turismeacatalunya.cat/museu-miner-dogassa/
(Informació bàsica, horaris de visites i telèfons de contacte).

◼︎ Viñolas, J. M. (2017). Goigs a Santa Bàrbara (Ogassa, Ripollès, Girona). Goigs i devocions populars. Bloc http://www.devocions.info
Rescatat, 28 novembre 2019 de: https://algunsgoigs.blogspot.com/search/label/Barbara%20(santa)

◼︎ Viquipèdia. (2019). Taula dels temps geològics.
Rescatat, 29 novembre 2019, de: https://ca.wikipedia.org/wiki/Taula_dels_temps_geol%C3%B2gics
(Taules interessants)

Recorreguts alternatius
◼︎ Borgo57. (2018). OGASSA-SURROCA, PER LA CONCA MINERA. Ruta wikiloc.
Rescatat, 27 novembre 2019, de: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/ogassa-surroca-per-la-conca-minera-29811359
(Una ruta circular un xic diferent, però interessant)

◼︎ Fundació Catalana de l’Esplai. (s.d.). El Tall Obert i el jaciment de fòssils – Fundesplai. Itineraris de natura. Ogassa, Ripollès. (PDF)
Rescatat, 27 novembre 2019, de: https://fundesplai.org/arxius/equipaments/cases-de-colonies/mas-cabalies/itineraris-de-natura/05-el-Tall-Obert-i-el-jaciment-de-fossils.pdf
L’excursió proposada ens porta a descobrir el poble muntanyenc d’Ogassa, que antigament havia estat un poble miner. Des del segle XVIII fins a l’any 1967,Ogassa va ser un important centre productor de carbó mineral. Avui dia però, només queden algunes runes i el record de la gent que va treballar a les seves mines. Acabem l’itinerari al Tall Obert, un dels últims intents desesperats a la recerca del cobejat mineral. El jaciment de fòssils de Tall Obert, va ser una de les darreres mines de carbó a cel obert de la conca minera d’Ogassa-Surroca. En aquest lloc, molts miners d’arreu extreien el mineral a la vegada que trobaven restes fòssils de fa milions d’anys formats a la mateixa època que el carbó. Aquestes restes fòssils, rebutjades per la mineria, són el que ens queda de l’antiga explotació minera. Actualment aquest jaciment de fòssils del carbonífer, poc valorat al municipi, és considerat un dels jaciments més importants de fa més de 250 milions d’anys.”

◼︎ Geocatxingsensegps. (2013). Descobrint el passat miner d’Ogassa. Bloc.
Rescatat, 27 novembre 2019, de: https://geocatxingsensegps.wordpress.com/2013/11/25/descobrint-el-passat-miner-dogassa/
(Descripció força interessant d’un itinerari amb fotos)

◼︎ Itinerànnia. (2016). Ruta per la conca minera de Surroca-Ogassa. Ruta 7 Ripollès. Itinerànnia – Xarxa de senders (Ripollès – Garrotxa – Alt Empordà).
Rescatat, 27 novembre 2019, de: https://www.itinerannia.net/ca/itineraris/ruta-per-la-conca-minera-de-surroca-ogassa-ruta-7-ripolles/
(Descripció d’una ruta a peu de 8,5 km; 2h 30m)

◼︎ Mata-Perelló, J. M.; Sanz, J. (2014). Recorregut circular de recerca geològica i mineralògica per la comarca del Ripollès: des de Sant Joan de les Abadesses a les Mines de Perella, Sant Pau Segúries, Colònia Estevenell, Surroca, Ogassa i a Sant Joan de les Abadesses. XARAGALL – Revista de Ciències de la Catalunya Central, n. 7, juliol 2014. (UPCommons – Universitat Politècnica de Catalunya. UPC).
Rescatat, 27 novembre 2019, de: https://upcommons.upc.edu/bitstream/handle/2099/15011/xaragall_7article3.pdf?sequence=6&isAllowed=y
(Recorregut geològic total circular. Es presenten 12 indrets d’interès amb comentaris geològics o mineralògics pertinents de cada indret.)

Glossari
Terminologia bàsica (geologia)
◼︎ Calcolutita: Roca sedimentària constituïda essencialment per partícules de calcita de gra molt fi i lutita, en proporcions variables. (ICGC).

◼︎ : Un eó és un període definit arbitràriament pels humans. Els geòlegs parlen d’eons com a la subdivisió més gran de l’escala de temps geològics. Per exemple, l’eó Farerozoic, que dura uns 550 Ma, comprèn el període en què els animals amb closques dures que es fossilitzen han estat abundants. Un eó està compost per diverses eres, que al seu torn estan compostes de períodes geològics, que estan formats per èpoques. (Viquipèdia. L’enciclopèdia lliure)

◼︎ Època: Les èpoques són subdivisions dels períodes geològics i es divideixen al seu torn en edats.

◼︎ Era: Una era geològica és una subdivisió del temps geològic que divideix els eons.

◼︎ Esquist: Roca metamòrfica cristal·lina, amb minerals visibles a ull nu. Sol tenir estructura foliada per l’orientació preferent dels cristalls. Es forma per metamorfisme regional de lutites i grauvaques. (ICGC).

◼︎ Grauvaca: Roca sedimentària detrítica, gres constituït per grans de quars i feldspats en proporcions variables i amb matriu abundant de gra fi; pot tenir fragments de roca. (ICGC).

◼︎ Període: Temps geològic durant el qual han succeït esdeveniments geològics o paleontològics rellevants

◼︎ Lutita: Roca sedimentària detrítica de gra fi, formada per llims i argiles en proporcions variables, compactada o cimentada. (ICGC).

 

Aquesta entrada ha esta publicada en Geologia, Natura, Tresc, Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.