BOTÀNICA A LA VALL D’HORTA (St. Llorenç Savall)

Els incendis de l’agost de 2003 a la Vall d’Horta (Vallès Occidental, Barcelona) van provocar estralls. Aquesta passejada botànica per Sant Llorenç Savall i la Vall d’Horta ens servirà per comprovar com ha quedat el paisatge i com s’ha anat recuperant la vegetació a partir d’aquell gran incendi d’ara fa quinze anys. En les zones limítrofes de l’incendi podrem comparar bosc sense cremar amb espais cremats: Així era … Així és …

DADES
Organització: ADENC (Sabadell) – Grup de botànica ESBARZER
Guiatge: Marc Ferrer, naturalista i membre del grup de botànica l’Esbarzer. Amb la col·laboració d’Alfred Bellès, botànic i Albert Vicens, biòleg i testimoni de primera mà dels incendis de 2003.
Participants: 12 (socis i no socis)
Punt de trobada (com arribar-hi): Casa de Cultura (carrer del Vapor, 18; 08212 Sant Llorenç Savall).
Punt de sortida i arribada del recorregut: Casa de Cultura
Climatologia: Dia frescal i ennuvolat. Alts nivells d’humitat a la vora del riu Ripoll i zones ombrívoles.
Avituallament: Sortida de tot el dia. La Font de Cal Llogari és l’únic punt d’aigua del recorregut; tanmateix no ofereix garanties sanitàries. En qualsevol cas, es pot visitar el Restaurant-Bar Cal Ramon abans de la sortida: Plaça Major, 11; al costat de l’església. Bon tracte i cuina casolana. Situat a uns 5 minuts de la Casa de Cultura.
► Gent ADENC per la Vall d’Horta …

LLOCS D’INTERÈS
Casa de Cultura – Sant Llorenç Savall: Edifici noucentista (1915) que es va construir pel que encara ara es coneix com les Escoles velles (Escoles Nacionals de Sant Llorenç Savall).
Font de Cal Llogari: Eix de lleure de la gent de la contrada. Ulls del riu Ripoll.
Castell de Pera: Va ser una fortalesa medieval (s. X). Ara en ruïnes. Una excel·lent miranda amb vista a 360°.
La Muntada: Possiblement el mas més antic de la Vall d’Horta. Pertanyia a un dels senyors del Castell de Pera (s. XI-XII). Allí va néixer Joan Muntada, famós bandoler de la Colla Perot Rocaguinarda al s. XVII. Des de 1998 és propietat de la Diputació de Barcelona. Ara és Aula de Natura.

INFORMACIÓ ADDICIONAL
Castell de Pera i Vall d’Horta (Sant Llorenç Savall) – On el Ripoll pren el seu nom: Es pot descarregar l’app de Natura Local per fer un seguiment de la ruta més informat.
Mapa Alpina 25 (1:25.000). Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Parc Natural. Editorial Alpina.

RECORREGUT
Trobaràs una descripció més detallada del recorregut (mapa, distàncies, desnivells, temps, trams, imatges, etc.) a rutes Wikiloc: Esporqueret (St. Llorenç Savall – Castell de Pera – St. Llorenç).

Hem iniciat el recorregut a la Casa de Cultura en direcció nord pel sender PR C-145. Al llarg d’uns 2 km i escaig, hem seguit el marge esquerre del riu Ripoll fins a arribar a la Font de Cal Llogari; naixement del riu Ripoll. En aquest trajecte hem observat les plantes més comunes. Entre elles, la més espectacular aquesta època de l’any ha sigut el Bruc d’hivern (Erica multiflora) per la seva abundant i espectacular floració. El Bruc d’hivern és un rebrotador; rebrotar és el que fa després d’un incendi.  El bruc i el romaní (germinador) ens han acompanyat al llarg de tot el recorregut. També hem pogut observar l’abundància de Càdec (Juniperus oxycedrus), amb les seves dues línies blanques característiques en l’anvers de les seves fulles (a diferència del Ginebró, Juniperus communis, que només en té una). Arribats a la línia de la zona incendiada hem comprovat el primer vestigi de l’incendi de 2003: els troncs de pi socarrimats.

Curiosament, en un indret hem pogut observar d’un sol cop d’ull les 4 espècies de pi de la contrada, en pacífica coexistència:
Pi blanc (Pinus halepensis): Aquest arbre d’aspecte un xic desgavellat porta el llinatge de la ciutat siriana d’Alepo. És, per tant, un arbre que es troba pràcticament a tota la zona mediterrània. Es tracta d’un arbre piròfit; d’una banda, afavoreix el foc -crema fàcilment- i, de l’altra, es veu afavorit pel foc. Les pinyes del Pi blanc s’obren cada any quan arriba la calor; tanmateix, algunes de les seves pinyes (pinyes serotines o pinyes rebost) no s’obren fins que no hi ha un incedi i s’obren pels efectes del foc. Per tant, és un arbre de ràpida regeneració després d’un incendi. Depenent de la contrada, pot tenir diversos noms: Pi blanc, Pi bord, Pi de garriga, Pi d’Alep, Pi garriguenc, etc.
Pi pinassa (Pinus nigra): Arbre de tronc erecte i aspecte piramidal d’una certa elegància. Ofereix més valor econòmic que el Pi blanc. També conegut com: Gargalla, Escarrassó, Pi carrasser, Pi cerrut.
Pi pinyer (Pinus pinea): La capçada d’aquest pi ens recorda un para-sol o un bolet. Les seves llevors (pinyons), molt apreciades i molt cares, són un element de rebosteria a casa nostra. Ai las, el panellets! Entre els noms populars també se’l coneix com: Pi bo, Pi de llei, Pi de pinyons, Pi pinyer, Pi pinyoner, Pi ver.
Pi roig (Pinus sylvestris): Rep el nom de”roig” pel color vermellós de la seva escorça. Segons la contrada també se’l coneix com: Pi bord, Pi melis, Pi rajolet, Pi roig, Pi rojal, Pi ros.

Sobrepassada la Font de Cal Llogari, en un petit rocam vora el riu -àgora improvisada-, hem tingut el seu moment d’argumentació i reflexió sobre els fets de l’any 2003. Albert Vicens ens ha ofert la seva vivència de l’incendi, les conseqüències del qual són encara evidents. Avui ens recorda la seva sorpresa per la comprovació que la tasca aclaparadora d’extinció, en la qual va col·laborar, sovint va ser portada a terme amb més empenta voluntariosa que coordinació professionalitzada. També aprofita per fer un comentari sobre el debat que es va generar de com adreçar la ràpida regeneració de les zones cremades; malauradament no van mancar l’encreuament de bones intencions amb interessos econòmics de diversos sectors. Albert, com crec la majoria dels presents, és de l’opinió que la millor forma de regeneració de territori cremat és deixar-lo actuar al seu propi aire. La natura és sàvia!

La resta del recorregut ha sigut una passejada de la qual hem gaudit. Hem pogut observar les zones de regeneració i les hem pogut comparar amb les zones a les quals l’incendi no va arribar.
Amb els nostres ulls. Així era … Així és … A la contrada, el bruc d’hivern sempre floreix!

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Botànica, Natura, Tresc. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.