BEGET: JOIA de l’ALTA GARROTXA


Un cap de setmana a Beget, llogaret recòndit i pintoresc, per tancar l’estiu. Aquest i no altre n’era l’objectiu: adéu a l’estiu. Beget certament té un encant ben peculiar. Amagat de quasi tot i de no fàcil accés és un locus ideal per aïllar-se unes hores i explorar els seus voltants i, per descomptat, fer cim a Comanegra. Això és el que vam fer Assumpta, Mireia i Esporqueret; un mini-mini pinyol.

COMIAT D’ESTIU
Cap de setmana a Beget, llogaret enclotat i lluny de tot; comiat d’estiu. Fins i tot sense internet o wifi; només hi ha una connexió, feble per cert, a la barra del bar de l’Hostal El Forn.
🛄 Allotjament: L’Hostal El Forn de Beget és un lloc amable i d’atenció exquisida. Saben cuidar els caminants. Recomanable. Només hi ha wifi (feble) al bar de l’hostal. L’esmorzar és a les 8:30h; un xic tard per als trescadors, però.

BEGET RECÒNDIT
Fa força anys que vaig aterrar per primera vegada en aquest llogarró. Em va semblar que havia arribat a l’altre cap de món. Tot s’acabava allà baix de tot. Aviat, però, el seu entorn em va captivar. L’església romànica de Sant Cristòfol projecta la seva torre al rerefons de la vall i entre muntanyes. El conjunt romànic, el pontet sobre la remor de la riera i el conjunt arquitectònic general són un espectacle visual que provoca la imaginació. Conjunt encisador de mena. Del mateix poble surt la ruta dels contrabandistes. El trescador no pot deixar d’imaginar, essent encara ara un poblet aïllat, com no ho seria d’entotsolat fa un, dos, tres segles. Com vivien i interaccionaven aquelles gents? Feien escala els contrabandistes traginant el seu negoci, muntanya amunt, en direcció al coll de Malrem? I com van viure aquelles jornades de desolació i tristor; corrandes d’exili de 1939 en direcció a la Menera? Cada cop que veig el senyal del GR 83 als carrerons de Beget no puc deixar de recordar aquella gent que feia camí en condicions hivernals extremes:
Una nit de lluna plena
tramuntàrem la carena,
lentament, sense dir re.
Si la lluna feia el ple
també el féu la nostra pena.”
(Corrandes d’exili, Pere Quart)
🔊Lluís Llach ho glossava així: https://www.youtube.com/watch?v=rtzjl-c-V6o

Beget s’ha tornat menut. Sembla inversemblant que arribés a tenir 1500 habitants a finals del segle XIX. A tot estirar, avui una trentena de persones hi són empadronades. Fins i tot, l’any 1969 va perdre la seva independència municipal. Beget fou incorporat al municipi de Camprodon (Ripollès). El que no ha minvat amb el pas de les llunes és el seu encant extraordinari i encisador. Ho sentiràs comentar a l’Hostal El Forn, on estan encantats amb el turisme forà que acudeix fidelment i religiosament en temporada baixa.
⛪️ Beget: galeria d’imatges

PLAGA BÍBLICA A BEGET
No triguem gaire a adonar-nos de la invasió que Beget pateix des de fa un parell d’anys; la papallona del boix (Cydalima perspectalis). És de nit i les finestres del restaurant de l’hostal són tancades, tot i que la temperatura exterior és més que agradable. Aviat els vidres es vesteixen de flocs de neu; són la miríada de papallones del boix que busquen la llum dels fanals. Resulta impossible fer una tertúlia estiuenca a l’exterior sense haver d’aguantar la impertinència d’aquests lepidòpters defoliadors! Són per tot arreu on hi ha un punt de blancúria; ja sigui un fanal, sigui la teva roba.

Els naturalistes més entenimentats comenten que es tracta d’una papallona nocturna (ho hem comprovat sense esforç) amb origen a la Xina. L’eruga és una defoliadora del boix (Buxus). A Catalunya, concretament, del boix comú (Buxus sempervirens) que s’estén per les zones de mitjana muntanya. També ho podem comprovar, aquest cop amb esforç, quan ens endinsem en zona boscosa; fileres de boix atacat per aquesta arna que fan pena.
🐛 Papallona del boix: galeria d’imatges

CIM COMANEGRA
El dissabte pinta tranquil·litat meteorològica. Bona visibilitat. Després d’esmorzar a l’hostal ens dirigim a les Basses de Monars; carretera en direcció a Rocabruna (9,7 km) i pista forestal de Monars (8 km). Les basses estan just a sota del Puig de Comanegra (1.557 m), el punt més alt de la Garrotxa i fronterer amb el Vallespir. Ens esperen panoràmiques fabuloses; també un entorn encinglerat, fondalades i estimballs, entorn solitari i algun indret un xic assilvestrat pel pas del temps. El bosc és viu. Un cop remuntem la carena per sobre dels Rasos de Monars les panoràmiques són realment fantàstiques i espectaculars; màgiques, potser, des del cim de les Bruixes. Des del Comanegra els ulls i la imaginació dominaran el territori amb no poca delectança. Un tresc circular certament popular i recomanable.
🌍 Ruta wikiloc: Puig de les Bruixes – Comanegra
Galeria d’imatges

SANT VALENTÍ DE SALARSA
El diumenge s’aixeca amb aires de tempesta de finals d’estiu. Les previsions indiquen ruixats amb tamborinada a partir del migdia. Aquesta és la raó per la qual hem decidit reservar el dia per fer un altre tresc circular amb inici i final a Beget. Estem encuriosits per descobrir el llogaret de Salarsa. Descobrirem els estralls de l’eruga de la papallona del boix. Ens encigalarem en un bosc on el sender es perd i les marques són inexistents. Farem, de resultes, uns kilòmetres de més per pista. Tanmateix, avui guanyarem la partida a la tempesta. De tornada, arribarem a Beget satisfets; un xic cansats, això sí. Hem fet la ruta en solitari; segurament degut al fet que no hi ha bolets! Comiat d’estiu.
🌍 Ruta wikiloc: Beget-Salarsa-Beget
Salarsa-Beget: Galeria d’imatges

FLORA, FRUITS DE TARDOR I BOLETS
La floració ja no és el que era fa setmanes. Resten vora camí alguns exemplars que ens recorden dies millors. Entre els fruits de tardor trobem els vermells d’arç blanc (Crataegus monogyna); “Bolletes de bon pastor”, a Mallorca. També quedem ben esgarrinxats pels aranyoners (Prunus spinosa), amb els seus fruits blau fosc.
Aquesta contrada no és terra de bolets. Tanmateix, alguns exemplars ens surten a camí.  Els autèntics boletaires comentarien que són simplement vulgaritats. Ni rastre de camagrocs o rovellons, tan abundants aquest any en altres contrades.
🌺 Flora i fruits de tardor
🍄 Bolets

Salut i bons trescs,
Esporqueret

Aquesta entrada ha esta publicada en Natura, Tresc, Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a BEGET: JOIA de l’ALTA GARROTXA

  1. Toni Noguer ha dit:

    Com sempre Julià, magnífic. El lloc que conec, és feréstec i fantàstic.
    Toni

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.