ELS COLORS DE VIENA

CAP2

Ciutat de Viena. Ha sigut un llarg hivern. Acaballes de març. Des de la serralada de Kahlenberg (Tibidabo vienès) predominen tonalitats grisenques sobre la Viena històrica. També ho són les tonalitats dels parcs de la ciutat i, en general, la vestimenta dels vianants. Tanmateix, li hem trobat el seu encant i els seus colors preprimaverals han despertat el nostre interès. Era la primera visita amb temps per trescar i gaudir de molts detalls. I així ho hem fet convertits en trescadors urbanites.

Ciutat de Viena. AEIOU (Austriae est imperare orbi universo / Alles Erdreich ist Österreigh Untertan), la fórmula mítica de Frederick III (1415-1493): Àustria domina el món. El somni dels Habsburg fet realitat durant segles. Ni tan sols amb la protecció de la serralada de Kahlenberg els déus destructius van poder trencar la resiliència de la ciutat. Per visitar Viena és imperatiu observar la seva història, ni que sigui pel retrovisor. Quan visitem una ciutat per primer cop, si tenim temps, la pategem. Considerem que aquesta és la millor opció per escapar de la mera visió turística i superficial. Així i tot, la nostra visita no deixa de ser un xic superficial, però un tast d’un cert abast també. Ens proposem no deixar pedra sense regirar.

PRIMER CONTACTE AMB VIENA
Visita guiada amb Anna Geisler a l’horabaixa
Un primer contacte amb la ciutat. Ho fem amb  un “Free Walking Tour”; amb propina per a la guia. Hem triat aquesta opció amb una guia –Anna Geisler / Annalovesvienna– que ens ofereix una visió històrica i socioambiental de l’entorn: des d’AlbertinaPlatz i els monuments contra la guerra i el fascisme, passant pels palaus imperials, el Graben i finalitzant a la catedral (Stephansdom).  Ens explica, a grans trets i sense caure en banalitats, el perquè de tot plegat; des de la Viena ancestral al moment actual. Immersió de 2 hores. La recomanem. També es pot trobar una alternativa en castellà.

RINGSTRASSE – HORABAIXA MUSICAL
Ringstrasse
Des de finals del segle XIX és l’anella de circumval·lació de Viena; obres arquitectòniques de veure, gaudir i admirar. Fins al 1858 aquesta anella era la zona emmurallada de la ciutat; testimoni de grans moments històrics en 9 seccions: Stubenring, Parkring, Schubertring, Kärtner Ring, Opernring, Burgring, Dr.-Karl-Renner-Ring, University Ring, Schottenring. De passejada,  sense aturades, són 2 hores i escaig. Amb aturades, un xic més; calen aturades. Val la pena. Recomanem Ringstrasse Vienna: Map & Illustrated Guide (Barbara Cacao).


Viena musical
Després d’un àpat i descans reparador, no hi ha com acabar aquesta jornada del Dia del Ram amb un tast musical exquisit de la mà del Classic Ensemble Vienna a la petita, cèntrica, impressionant Peterskirche (Església de St. Pere; barroc contundent i preciosista): Mozart, Vivaldi, Palestrina, Schubert, Bach, Dvorák (No, avui i aquí, Strauss no). Horabaixa per fer volar imaginació i sentiments.

WIENER PRATER
El parc del Prater (Stadtwarderweg 9)
En els seus inicis aquest espai, just passat el canal que voreja ciutat vella, era el bosc de cacera de la família imperial. Joseph II ho va obrir a la ciutat l’any 1766. Des de les hores és un parc urbà enorme; amb parc d’atraccions inclòs i la seva famosa i ancestral sínia (avui, però, passarem de llarg).  Dins el parc fem la ruta de tresc circular d’11 km anomenada Stadtwanderweg 9. Es tracta d’una de les variades rutes de tresc (Stadtwanderweg) que abraça 240 km per Viena i els boscos que l’envolten.

Els paràsits de Viena
Contemplem el parc encara hivernal i endormiscat. La ruta és circular, clara i ben marcada sempre amb el rètol Stadtwarderweg 9. Sense desnivells i amb camins ben definits. A contrallum ens sorprenen de seguida els nombrosos nius als arbres; encara sense vestit, per cert, els arbres. Ah, que no són nius! Són paràsits! Mai no havíem observat tanta abundància de vesc (Viscum album) parasitant l’arbrat! Sembla una plaga, talment com la processionària als nostres boscs. En plena primavera i estiu ha de ser una delícia caminar per aquest parc joliu.

Ens topem amb un roure de fulla gran certament monumental (Quercus petraea). Més endavant conversem amb una dona que sembla caçar bolets (però els únics bolets vists són de soca!). No, no caça bolets; està caçant fulles d’all de bruixa o all d´ós (Allium ursinum L.). Ens explica amablement la seva activitat; és aromatitzant per a sopes, oli d’oliva, etc. També ens comenta que, com passa amb els bolets, cal anar molt amb compte; l’has de caçar fulla a fulla. Hi ha confusió possible i fatal amb una altra planta de fulla similar, el muguet o lliri de maig (Convallaria majalis), tòxica i eventualment mortal. Curiosament, al Naschtmarkt, observarem una parada amb manadets de fulles d’all de bruixa. Ara trobem un fotògraf afeccionat; ell ha sortit a caçar els primers colors de primavera. Afable i cordial, ens fa entendre que es tracta de l’estrella groga (Gagea pratensis) i la blava (Scilla sp); dues flors diminutes i precioses. Dues passes més i passem una estació del trenet de Lil·liput; goig de petits i grans. Som a tocar del parc d’atraccions. Final del Prater.


TRESCANT PER VIENA EXTRAMURS
El Danubi Blau
Des de la catedral, partim per fer la descoberta del Danubi (Donau, amb alemany); dels danubis, més ben dit.  Via fluvial històrica i fronterera que va ser de l’imperi romà. Quan hi arribem ens sembla una immensitat. El riu, que ve de lluny, troba la sortida a la depressió de Viena vorejant la serralada del Kahlenberg; darrers contraforts alpins. Des de l’alçada de Kahlenberg, el riu va ser dividit en dos (1972-1988) per evitar inundacions inoportunes de la ciutat; un d’ells es diu ara el Nou Danubi. El Nou Danubi s’anomena l’autopista dels nadadors; a l’estiu deu ser un espectacle de veure. Aquesta obra d’enginyeria va crear una illa central (Donauinsel) de 21 km de longitud i de 70-210 m d’amplada. Un espai d’esbarjo certament envejable; ens agradaria fer el recorregut en bici; avui en farem només un bocí, un tast. Comprovem que el Danubi Blau de Johann Strauss és, més aviat, ben gris en aquesta època de l’any. Tanmateix, mai no perd el seu encant. Iniciem la tornada al centre de ciutat, punt de partida; ens resten només 8 km.

✹ PALAU DE SCHÖNBRUNN – NACHTMARKT – MARIAHILFERSTRASSE
Des de la catedral avui farem el recorregut per arribar al Palau de Schönbrunn. Arquitectura barroca civil; excel·lents perspectives. Situat al SO de Viena, a uns 7-8 km del centre. Va ser l’arxiduquessa Maria Teresa (1717-1780) -la superwoman que en 18 anys va tenir 16 fills i encara li va sobrar temps per manar!- qui el va convertir en el monument més emblemàtic del poder dels Habsburg. També va ser el lloc de residència preferit de l’emperadriu Sissí (quan esporàdicament residia a ciutat!).  Un tresc d’anada i tornada força entretingut.

Naschtmarkt
Des del centre, en pocs minuts farem una aturada al mercat més turístic i famós de Viena, el Naschmarkt, que ve de pas. Ocupa la part central d’una ampla avinguda. A una banda, tota mena de productes de mercat; a l’altra, gran oferta culinària i de restauració. És d’admirar la passió vienesa per a l’ordre i la proporcionalitat; es nota en cada parada del mercat; l’oferta culinària no gens menys endreçada. Viena pot ser gris a finals d’hivern, però els colors de les parades intueixen primaveres.


Mariahilferstrasse – Palau de Schönbrunn
Continuem cap a palau pel llarguíssim carrer comercial, Mariahilferstrasse (Maria Auxiliadora); arteria vital que comunica el centre històric (Heldenplatz – Plaça dels Herois) amb Schönbrunn. Efectivament, al final del carrer -no hi ha pèrdua- ens topem amb Schönbrunn. Ara ens cal admirar les perspectives caminant fins a arribar a la glorieta, dalt del turó. Des de dalt, les panoràmiques sobre el palau i Viena són espectaculars. Els jardins ho seran també, però a l’estiu; ara només ho podem imaginar.

Ostermarkt
De tornada, a l’esplanada de l’entrada de Schönbrunn admirem el Mercat de Pasqua d’artesania austríaca. Per cert, d’ostermarkts n’hi ha diversos, repartits per la ciutat; són i representen el tret de sortida de primavera. Si les parades del Nachtmarkt són endreçades, les parades d’aquest mercat ja ho són l’epítom: fusta, vidre, ceràmica, teixits i, els conillets i ous de Pasqua; els primers colors de primavera austríaca. Un goig pels ulls de menuts i grans. És Àustria. És Viena.

TRESC PEL KAHLENBERG – HORABAIXA AMB MOZART
La serralada del Kahlenberg
El nostre tresc més desitjat. Avui, a més, som cinc: Mercè, Mar, Assumpta, Miquel i Esporqueret. Seran els postres de la nostra trescada per la contrada; trescar en companyia guanya en encant. Sortim del centre en Metro fins al poblet limítrof de Nussdorf. Aquí iniciem el tresc circular de pujada al Tibidabo vienès; el Kahlenberg. Es tracta del recorregut Stadtwanderweg 1. Tot endreçat; tot ben senyalitzat. La pujada és entretinguda. Sobrepassades les darreres cases podem admirar les plantacions de vinyes; algunes amb personalització de fileres: Billy Clinton, Putin, Obama, etc. (no, la filera de Trump no hi era encara). Anem guanyant alçada i visió panoràmica. Floració abundant d’herba fetgera (Anemone hepatica); flors precioses de contemplar. Fem el cim (484 m) i, no cal dir-ho, un moment per contemplar les panoràmiques sobre el Danubi i la gran ciutat; un moment per recuperar forces amb un toc dolç vienès o una soupe; un moment pel comentari. La baixada per boscos que seran jolius en setmanes i per les vinyes; sempre amb la panoràmica espectacular dels danubis i la ciutat que ens ha acollit durant unes jornades. Des de Nussdorf decidim fer el recorregut urbà de tornada amb tramvia, una tornada amb vistes. Viena es mou tram a tram. Gran final, no del tot; tresc rodó, ha sentenciat en Miquel.

Mozarthaus
És horabaixa; ens esperen els postres. La nostra cita és amb Mozart. Mozart va viure a mil contrades. Aquí, en el Monestir de l’Orde Teutònic, quasi a tocar de la catedral (Stephansdom), hi va residir poc temps; suficient per deixar-hi la seva petjada musical. Diuen que ell mateix apreciava l’acústica extraordinària de la diminuta Sala Terrena del monestir. El Mozart Ensemble (2 violins, viola i violoncel) ens delecta amb un petit tast de Haydn i Dvorák; però i sobretot, amb un gran tast de Mozart; gran final amb Eine Kleine Nachtmusik (res millor que una delitosa melodia nocturna, ara que ja s’ha fet fosc). Aquesta nit somiarem; demà ja farem els adéus.

✺✺✺VIENA PER A TRESCADORS URBANITES (o altri)✺✺✺
Allotjament
Recomanable allotjar-se en el centre històric; prop de quasi tot. Per exemple, l’Hotel Domizil. Esmorzar inclòs és la millor opció, variat i abundant; el pa vienès, excel·lent. Hotel cèntric, a tocar de la catedral. És el que necessitàvem per evitar utilitzar transport. Els nostres trescs sortien de l’hotel; tot a tocar. Servei amable i cordial; bons suggeriments per part de recepció. Habitació correctíssima; net i polit. En retrospectiva, estar ubicat en un hotel cèntric ha sigut la decisió encertada.
Restauració
Havíem fet recerca per fer un àpat reparador diari i també poder apreciar les excel·lències culinàries austríaques. La informació cordial de recepció del Domizil també va ajudar a trobar el locus culinarius avinent. Cal recordar que, en aquestes contrades, amb un plat principal sol ser suficient. Postres a voluntat. El vi vienès no està gens malament; la cervesa cal provar-la (suau i aromàtica). La pastisseria vienesa és famosa i proverbial; no es pot deixar de provar les variades versions de l’Apfelstrudel o de Sache torte o Kardinalschnitte, per citar alguns dolços; per cert, el Kaiserschmarren és francament sobrevalorat, però.
Aquesta és la selecció recomanada per fer un àpat; avalada pels resultats de gust i gaudi (oberts tot el dia, des de les 10.00 h, excepte el Bastei Beisl):
Pürstner Gastwirtschaft: A cinc minuts de la catedral. Ambient austríac amb clients de la contrada. Servei excel·lent. Plats abundants; si tries costelletes de porc (spare ribs) acabaràs ben tip i content.
Cafe Diglas: A un minut de la catedral. Ambient de cafè restaurant; acollidor. Gent de la contrada i turistes. Música de piano. Tant si hi vols fer un àpat com si hi vols provar un apfelstrudel (amb crema o sense) o un sache torte; o simplement fer una cervesa o una copa. Servei excel·lent.
Figlmüller: A tres minuts de la catedral. Cuina vienesa. Tracte i servei ràpid i excel·lent. Molt turístic, però molt digne; sense reserva és impossible fer un àpat al Figlmüller històric; tanmateix té un annex a 50 m que admet sense reserva i amb la mateixa amabilitat de servei.
Cafe Pruckel: A sis minuts de la catedral. Cafè-restaurant de tota la vida; ple de gent de la contrada (garantia); premsa variada del dia (en alemany, és cert). Els cambrers van un xic estressats, però el tracte és amable. Recomanable tant per fer una aturada amb apfelstrudel inclòs com per fer un bon àpat.
Bastei Beisl: a sis minuts de la catedral. Ambient molt acollidor. Cuina tradicional. Net i polit. Servei amable. Tanca unes hores a la tarda, després del servei de migdia.
Transport
Des de l’aeroport: Per arribar al centre històric recomanem el tren de rodalia (Línia S7). Surt cada 30 minuts. Tarda 20 minuts a Wien Mitte (Viena Central). Wien Mitte està a vuit minuts de la catedral, caminant. El preu del bitllet és molt raonable. També hi ha un tren ràpid que va directe a Wien Mitte en 10 minuts; es conegut com el CAT, però costa 4 vegades més que el de rodalia. No ho paga!
Metro i Tramvia: Viena és ciutat de trams! No contaminen. El Metro també funciona molt bé. Bitllets integrats. Tanmateix, com bons trescadors vam decidir no utilitzar aquests transports; caminar a tot arreu, a ser possible. Només un dia vam fer ús de Metro (directe, anada) i Tram (directe, tornada) per anar a Nussdorf (límit nord de la ciutat); inici i final del tresc al Kahlenberg des d’allí. Un encert.
■Mapes i plànols de Viena
Metro – U-Bahn (2 plànols; versió que he trobat més clara).
Mapes turístics: Centre històric (es poden descarregar i imprimir).
City Orientation Walking Tour 1 Vienna (Ruta històrica pel centre, en anglès. Excel·lent descripció de la ruta. Recorregut: 2.8 km. Es passa per 18 llocs emblemàtics. Mapa inclòs). Ruta recomanable.

Aquesta entrada ha esta publicada en Botànica, Natura, Tresc, Uncategorized, Viatges. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a ELS COLORS DE VIENA

  1. Toni Noguer ha dit:

    Com sempre Julià, documentat i pedagògic. Moltes gràcies. Fa anys vaig estar a Viena però llegint els teus magnífics comentaris m’entren ganes de tornar-hi. Bona primavera. Una abraçada als dos Toni Noguer

    2018-04-17 12:42 GMT+02:00 esporqueret :

    > esporqueret posted: ” Ciutat de Viena. Ha sigut un llarg hivern. Acaballes > de març. Des de la serralada de Kahlenberg (Tibidabo vienès) predominen > tonalitats grisenques sobre la Viena històrica. També ho són les tonalitats > dels parcs de la ciutat i, en general, la vestimenta” >

    M'agrada

    • esporqueret ha dit:

      El teu comentari laudatori, Toni, ha sigut com el tast d’un apfelstrudel! Gràcies per llegir-me. Salut i bons trescs!

      M'agrada

    • esporqueret ha dit:

      Hola, Toni,

      M’ha agradat el teu comentari laudatori. Anima molt a continuar fent aquests comentaris de trescador afeccionat.
      Assumpta i jo també esperem i desitgem que segueixis amb el teu esperit de bonhomia que provoca tanta alegria al teu voltant.
      Rep una abraçada de tots dos,
      Julià / Assumpta

      El 17 abr 2018, a las 13:16, esporqueret <comment-reply@wordpress.com> escribió:

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.