SORTIDA BOTÀNICA: EL GARRAF

Captura de pantalla 2017-03-24 a la(s) 17.49.33Margalló

La comarca del Garraf ens ofereix un entorn un xic aspre, però meravellós. Les precipitacions relativament escasses i el terreny càrstic del massís del Garraf (Barcelona),  determinen l’establiment d’una flora i vegetació netament mediterrànies, on la màquia de llentiscle i margalló és l’element més característic del paisatge. Per altra banda, en alguns penyals i llocs rocosos es poden trobar plantes rupícoles termòfiles, algunes de les quals poden tenir interès conservacionista. A càrrec de Llorenç Saez, botànic.

DADES
Organització: ADENC (Sabadell)
Guiatge: Llorenç Sáez, botànic
Participants: Socis i no socis
Punt de trobada: Mirador Parc del Garraf Serra del Lladre (aparcament)
Punt de partida: Mirador Parc del Garraf Serra del Lladre
Distància: 7km (aprox.)
Condicions climàtiques
No pintaven gens favorables. La primavera havia fet una entrada sonada i sonora tota la nit anterior: pluja i vent tota la nit, estones acompanyada de llamps i tronades. Tanmateix, arribats al Garraf el sol va fer acte de presència i va dominar aquells paratges agrestes al llarg del matí.
Com arribar-hi (des de Barcelona)
Des de les rondes, dirigir-se per la C-32 (direcció Sitjes) fins el  trencall, a mà dreta, que ens indica l’entrada a la C-31 (ja a l’alçada de Castelldefels). Continuar per la C-31 fins la rotonda final (alçada del Port Ginesta) i, des de la rotonda, sortir en direcció a la Urbanització Rat Penat. Només cal continuar fins trobar el senyal “Puig del Martell”. El mirador es troba just a mà esquerra de la carretera.
Itineraris
Dels tres itineraris prevists només es van poder fer els dos primers: Puig del Martell i zona de la Morella.

OBSERVACIÓ BOTÀNICA02 Introducció copia

Puig del Martell
Aquesta zona escabrosa, de roca calcària, representa l’àrea més tèrmica del Garraf. De fet, amb el sol que feia, ho vam notar ben aviat. Aquest condicionant tèrmic enmarca la vegetació: matollar dominat pel margalló, el càrritx, el llentiscle, el garric i d’altres plantes que poden demostrar la seva extrema resiliència. De fet, va ser en aquesta zona on ens vam detenir i fer algunes troballes interessants.

El margalló és el rei de la contrada. Aquesta planta humil, com el seu nom indica (Chamaerops humilis) no deixa de mostrar el seu encant i bellesa. Tan humil és que els botànics ‘botànics’ ja ni se’l miren! Maltractat pels elements, resisteix i presideix aquest balcó encarat a la mediterrània. També se’l coneix per altres noms: Bargalló, Garballó, Pa de rabosa, Palma d’escombres o Palmereta borda. Es mereix, sens dubte, aquest petit homenatge en imatges:

Tanmateix, aquesta zona va ser escollida perquè s’esperava poder contemplar tres exemplars certament singulars: la Malva de roca (Lavatera maritima), la Campanera siciliana (Convulvus siculus) i la mès amagada Succowia, Succowia balearica L. (Medik). Tan amagada estava la succowia que només els més aventurers la van poder veure. Així són les tres reines de la contrada:

No tot va ser estar concentrats mirant al terra. També vam mirar el cel seré a l’inici sobre el Port Ginesta. Vam poder contemplar l’espectacle del creixement d’un núvol d’evolució diurna, pas a pas i en poc més d’una hora, amb aquesta seqüència d’imatges…

La Morella
Era ja gran migdia quan vam iniciar aquest segon recorregut. Ens dirigim, un xic afamats i per carretera fins l’alçada de la Morella; prop del centre d’informació La Pleta (Parc del Garraf). El sol s’havia amagat i el vent refrescava l’ambient. La Morella és el puig més elevat del Garraf (593m). El terreny és calcari, amb intercalacions dolomítiques. Contrada de dolines i també d’avencs importants. Es recomana seguir els senders indicats (perill d’avenc sobtat!).

La vegetació pot canviar d’aspecte. Les dolines en són, en part, responsables d’aquest canvi. Una dolina no és més que una cavitat o clot natural, més o menys circular (no; l’abocador del Garraf no és una dolina!). Aquestes cavitats són el resultat de la dissolució de la roca calcària (efectes de la pluja; la pluja s’emporta la calç) que després s’ha omplert de terra. Per tant, això explica la presència de grups de bruc boal en plena floració (Erica arborea) a la zona. Caminant i admirant l’entorn fem el cim. És hora i moment per reparar forces, comentar aspectes del paisatge, avistar el monestir budista en la distància i contemplar les vistes panoràmiques a 360º.

Llistat de la flora en imatges…
Aquest llistat en imatges de la flora de la contrada és parcial, limitat i personal. Només un tast.

Gent i paisatge. La jornada en imatges…

Aquest relat ha sigut revisat pels experts ulls de falcó d’en Ferrant Turmo, Alfred Bellés i Mireia Calvet. A tots ells, gràcies. Qualsevol error, per tant, és responsabilitat exclusiva de l’autor.

Aquesta entrada ha esta publicada en Botànica, Natura, Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.