TRESC: ILLES AÇORES (Faial, Sao Jorge, El Pico)

illes-ac%cc%a7oresVolcà El Pico

A un li agrada fer de trescador viatger; força més que anar pel món de turista. Potser el trescador té un cert interès més marcat per l’entorn i la gent de la contrada que visita; al menys aquest voldria ser el meu cas. Un dels aspectes que esperonava el meu interès era saber una mica més de la flora i fauna de la zona. I, com no, fer el cim també; l’ascensió del volcà El Pico (2351m).

I què en sabia jo de les Açores fins fa pocs dies?
Bàsicament tres cosetes. Primera: unes illes perdudes per l’Atlàntic; de quantes eren ni idea! Segona: ai las, ‘l’anticicló de les Açores’ (de les nostrades persones del temps TV). Tercera: fa uns anys tres dirigents polítics es van fer una foto (folia humana) ara coneguda com ‘la foto de les Açores’. I poc més.

Per tant, resultava atractiu fer aquest tresc estiuenc. Tresc d’aprenentatge. A més, innocent de mi, pensava que el clima era altament benigne i així escaparia uns dies del ‘caloret’ de Barcelona (temperatures entre 15 de mínima i 25 de màxima, diuen tots els prospectes). Lo primer que vaig notar en arribar va ser l’altíssim grau d’humitat de la contrada; i no em va agradar gaire. Alguns dies la vaig patir de valent. En ple tresc semblava en Rafel Nadal en lluita per la medalla olímpica amb la suor que em queia pel nas!

I què en sé ara d’aquelles illes perdudes en l’immensitat de l’Atlàntic Nord?
Les Açores són unes illes volcàniques que es troben a 2500km a l’oest de Barcelona; primer detall. En segon lloc, és un arxipèlag format per 9 illes. És clar, només he trescat per tres d’elles: Faial, Sao Jorge i El Pico. Les Açores, juntament amb Cap Verd, Canàries, Madeira i Illes Salvatges, és un dels 5 arxipèlags repartits en una enorme extensió oceànica de l’Atlàntic Nord anomenada Macaronesia. Tanmateix, mica en mica un va traient la pols a la seva ignorància.

DADES DEL TRESC
Participants: 18 (El pinyol: ATP, MCN i JFA)
Grup: Bonviure
Guia: Roger Arquimbau                                                           Àpats                                                                                                                                                   Durant el tresc acostumo a fer un petit mos sovint; mai un gran àpat. Reservo el gran àpat per a la tarda, un cop finalitzat el tresc. Per sort a les Açores l’àpat del dia (sopar) comença d’hora, a les 19:00h. Aquest horari és perfecte per a l’àpat del trescador, al meu entendre. Difícilment trobaràs a Açores un restaurant que serveixi àpats a partir de les 22:00h. Si vas a un restaurant a partir de les 20:30h el més probable és que, si trobes taula, tardin molt en servir-te. Per cert, normalment la majoria de bars-restaurant ofereixen un plat únic; pots demanar petits extres, naturalment. Aquest plat únic consisteix bàsicament: carn o peix + patates + verdures. El que a casa nostra coneixem com un plat combinat.
Allotjament (a cada illa)
Illa Faial (Horta, capital i port)
Hotel Do Canal (****; 2 nits; al mateix port, vora mar; esmorzar i sopar de bufet; excel·lent i recomanable) – http://www.bensaude.pt/hoteldocanal/
Faial Resort Hotel (****; 1 nit; dins Horta; no es mereix les ****; no ho recomano)

Illa Sao Jorge (Velas, port)
Apartaments Cantinho Buganvilias (2 nits; allotjats en apartaments de 4p, un bany compartit; piscina exterior i interior; esmorzar de bufet; sopar de bufet excel·lent; tracte excel·lent; recomanable). Inconvenient: aquest complex turístic està un xic lluny de Velas – http://www.cantinhodasbuganvilias.com/
Si tens ocasió, per exemple quan esperes el vaixell, val la pena sopar al Restaurante Clube Naval de Velas, al mateix port. Preu raonable, tracte excel·lent i sorprenentment ràpid.

Illa El Pico (Magdalena do Pico, port):
Hotel Caravelas (****; 3 nits; només esmorzar de bufet; al mateix port, a tocar d’embarcament; còmode i tracte correcte). El àpats es poden fer al restaurant que recomana l’hotel o a un dels bars dels voltants – www.hotelcaravelas.com.pt

FAUNA
Sorprenentment hi ha molt poca flora i fauna autòctones a les Açores. Els nostres trescs són amenitzats pels concerts de merles i pinsans matiners; refilen sense parar. Mai no n’havia albirat i sentit tants. No s’espanten fàcilment al nostre pas; es deixen observar. Un gaudi per a la oïda i per a la vista. No menys sorprenent resulta el cant del ‘cagarro’ a posta de sol i a la nit. Ja pots imaginar els comentaris de tota mena que va generar aquest mot un xic escatològic entre el grup de catalans entenimentats! Per cert, a casa nostra coneixem aquesta au marina com la ‘baldriga balear’ (Calonectris diomedea).

FLORAflora                                                                                                                                                                              Pel que fa a la flora, el ‘pinyol’ s’havia reptat a trobar una de les flors autòctones més delicada i preciosa: la ‘Vidélia’ (Azorina vidalii). I la vam trobar durant la tercera jornada. Érem a l’illa Sao Jorge, trescant la Faja do Mero. Allà baix, arribats a la faja i prop del mar, se’ns va mostrar en el seu entorn. Un petit goig intel·lectual. La més fotografiada. També ens va sorprendre la flora migrada i excel·lentment adaptada al medi; en diuen ‘invasora’. Entre els exemplars més espectaculars en triaré dues espècies: la hortènsia (Hydrangea macrophylla) i la que jo anomeno ‘llenterna xinesa’; a la contrada la coneixen com ‘gengibre de Hawai’ (Hedychium gardnerianum). Altres invasores espectaculars també serien dignes de menció, com ara: el ñame o marquesa (Alocasia macrorrhiza); el cedre del Japó (Criptomeria japonica); la falguera arbòria australiana (Cyathea cooperi). Per cert, vam tenir ocasió de tastar el ñame. Té un gust entre la patata i el moniato i no em va desagradar gens ni mica.
El timó de la contrada (Thymus caespitilius) ens va sorprendre per la seva flaira potent; ens acompanyava durant els trescs. També el vam trobar, solitari i resilient, dalt del volcà El Pico; la única planta que s’atrevia a desafiar les inclemències per sobre dels 2000m. També la menta ens oferia els seu aromes; camps i camps. Tant és així que vaig deduir que les vaques ‘açoriques’ deuen donar llet mentolada! Podreu apreciar la flora, només un tast, en la galeria d’imatges a continuació. Galeria de la flora (selecció personal)

Galeria de flora (super fotos – selecció de Mireia Calvet)

TRES ILLES (descriptiu)
Illa Faial –  Illa Blava
Anomenada Illa Blava pel color de les hortènsies. Des d’una certa alçada pots contemplar un mar de flor blava. En aquesta contrada les hortènsies fan la mateixa funció que a Mallorca les parets de pedra seca: separen conreus i flanquejen camins. El  tresc comença a la Caldeira de Faial; cràter volcànic de 2km de diàmetre. Anem carenejant. Baixem per una levada (canal de lava) fins arribar a Ponta dos Capelinhos. Aquí contemplem els resultats de la darrera erupció volcànica a l’illa l’any 1957. Paratge lunar. Acabem la jornada amb un bany a Praia do Norte; en ple Atlàntic Nord. Galeria de fotos: gent i paisatge

Illa Sao Jorge – L’illa de les 46 fajas
Sao Jorge és un monstre marí de 60km de llarg per uns 8km d’ample. La seva esquena surt majestuosa fins uns 500m sobre el mar. Les fajas són extensions de terra llarges i estretes just per sota els penya-segats; entre els penya-segats i el mar. Producte d’esllavissades mil·lenàries. Hem trescat mitja dotzena de fajas; a banda i banda de l’illa. En les fajas es cultiva, pam a pam, tot el que es pot; qüestió de supervivència. Cada faja té el seu micro-clima; trobem zones d’humitat extrema. La vegetació és certament exhuberant. Les vistes, esplèndides i coloristes. La gent de la contrada molt amable i sense presses; la gentilesa acompanya el pas tranquil del dia a dia.   Galeria de fotos: gent i paisatge

Illa El Pico – Volcà El Pico
El Pico, volcà de 2351m d’alçada, era la nostra fita d’esforç. Volíem fer el cim. Ho vam fer; sense despentinar-nos. Va ajudar el baix nivell d’humitat i una sortida matinera. L’ascensió s’inicia a partir dels 1000m. Calia superar el desnivell positiu de 1351m. El camí està marcat per 50 fites, numerades de l’1 al 50. Fites distribuïdes estratègicament de tal manera que des de cada fita es pot veure la següent. El corriol està ben fressat; tothom passa pel mateix lloc. La pujada es pot fer en 2h 30m i la baixada en 1h 30m. Tanmateix, els temps s’allarguen; cal aturar-se per admirar i plasmar imatges a la retina del record; algunes al mòbil. Des del cim vistes a les illes de Faial i Sao Jorge. Una gran diada; jornada memorable. Acabem l’estada a l’illa amb una visita a la Gruta das Torras; antic riu soterrat de lava i, com no, amb una passejada per les vinyes de Pico, Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.             Galeria de fotos: gent i paisatge

Aquesta entrada ha esta publicada en Tresc, Viatges. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.