TRESC: PARC NACIONAL D’ORDESA

ordesa-2016Ordesa
El Parc Nacional d’Ordesa és un paratge pirinenc de gran majestuositat i bellesa. Va ser creat l’any 1918. De gran valor ecològic i paisatgístic. Enormes penya-segats calcaris. Salts d’aigua impressionants, boscos jolius d’avets i algun de faig, canyons i barrancs que generen poesia d’aigua. Espectacle natural.

DADES
Participants: 15
Grup: Cordada.org
Allotjament: Torla (Alberg Monte Perdido i Casa Lordán)
Guia: Irene Rives

Alberg Monte Perdido: En el rovell de l’ou de Torla. De nova remodelació. Net i polit. Un parell d’habitacions dobles i la resta comunes. Els preus varien depenent de la mida.

Casa Lordán: Lloguen habitacions i apartaments. Construcció del 2010. Molt net i polit. Atenció excel·lent. Només es pot esmorzar; preu raonable. Manolo i Elena, els propietaris ofereixen informació de trescs, restauració al poble amb una amabilitat extraordinària.
Adreça: C/ A Ruata 47, Torla (Huesca) 626662546 / 974486423. www.casalordan.com
Molt recomanable.

De Torla a Bujaruelo pel GR11
(Dia 1, dilluns, 18 de juliol)
Arribats a Torla a les 11:00h. Sortim de Torla amb els cotxes a les 11.30h i aparquem a la dreta de la carretera a uns 4 km, passat el Camping Ordesa (esquerra) en l’espai habilitat. Caminem uns 200m a ple sol del migdia per la carretera per agafar un corriol a l’esquerra que s’enfila per entomar el GR11. Per sort trobem ombres generoses un cop guanyem alçada. Travessem el riu Ara per un pont i seguim pujant pel GR11 fins arribar, finalment, a Bujaruelo. Estem deshidratats. Sort que que podem reposar líquid al servei de bar. Aprofitem per refrescar els peus dins el riu, sota el pont romà. Esperem que baixi el sol i fem camí de tornada, aquesta vegada seguint la pista que ens portarà al Puente de los Navarros i, vora riu fins arribar a l’aparcament.
Galeria: imatges del dia

Vall d’Ordesa: Senda de los Cazadores – Faja de Pelay – Circo de Soaso (Cola de Caballo) – Valle de Ordesa – Pradera de Ordesa
Dia 2, dimarts, 19 de juliol
Aquesta és una ruta clàssica i espectacular. Hem arribat en bus des de Torla a les 8:30h. Travessem el pontet sobre el riu Arasa i enfilem els 600m de desnivell de la senda de los Cazadores. Caminar lent fins arribar al refugi-mirador de Calcilarruego. Aquí cal una aturada per admirar tot l’espectacle de la natura: les ‘fajas’, el groc de l’Erizón (Echinospartum horridum) en tot el seu esplendor, la vall grandiosa i plena de misteri. Seguim per la Faja de Pelay; ara per un corriol més planer. És en aquest indret que trobem la ‘flor de neu’ (Leontopodium alpinum), també coneguda com ‘Edelweis’; la gran descoberta del dia. És la primera vegada que la trobo al Pirineu. Una agradable sorpresa; quasi un goig intel·lectual. La floració d’alta muntanya ens acompanya fins arribar al Circo de Soaso. Una gentada en aquest indret. El sol escalfa de valent. El dia més calorós de l’any, ens diu la gent de la contrada. Tothom aprofita per refrescar-se. Decidim baixar per la vall per fer una aturada en arribar a la primera ombra vora riu. Ai las, les primeres ombres estan ja ocupades i cal baixar riu avall una estona més. Dinats i reposats seguim el camí de baixada pel bosc frondós de la fageda fins arribar, fets pols i deshidratats, a la Pradera d’Ordesa. A les 18:00h tornem en bus a Torla.
Galeria 1: Gent i paisatge

Galeria 2: Admirant la flora de la contrada (suggeriments benvinguts per corregir possibles errors)

Cañón de Añisclo
Dia 3, dimecres, 20 de juliol

Per arribar al ‘cañón’ cal fer uns 35km en cotxe per carreteres ‘molt secundàries’ amb mil revolts. Quin mareig. Per sort el dia ha nascut ennigulat. Iniciem el camí i passem per l’ermita de San Úrbez; construcció sota una enorme balma i ben conservada. Seguim el curs del riu, avui sota ombra constant. A mitja pujada comença a plovisquejar. Es decideix tornar; no cal arriscar. Dinem a l’ermita de San Úrbez i deixem el plat fort per a després: la Cueva del Moro. Ai las, arribem a la boca de la cova i la trobem ‘tancada i barrada’. Es veu que el municipi ha decidit regular-ne l’entrada en el futur. Tornem a Torla. Temps de recuperació.
Recollits i recuperats a Torla, admirem la tormenta de llamps, trons i vent a les 20:20h. Bocabadats, admirem la força de la natura en un entorn monumental.

Galeria: imatges del dia

Fajas de Racún – Cascada de Cotatuero – Faja de Canarellos – Bosque de las Hayas – La Pradera de Ordesa
Dia 4, dijous, 21 de juliol

Espectacular recorregut. Hem fet el trajecte de Torla a la Pradera de Ordesa amb el servei públic de bus. Servei freqüent, convenient i còmode. Arribats, fem camí enrere durant un km per carretera fins l’antiga caseta d’informació del parc, a mà dreta. Enfilem un corriol endinsant-nos en un bosc frondós, joliu. Guanyem alçada ràpidament. Estem a la Faja de Racún. (Per cert, et preguntaràs que és això de la ‘faja’. Diu el diccionari: ‘franja de terra més llarga que ample’; tanmateix però, aquí s’imposa un significat més específic: ‘frente tectónico plegado y corrido’). Ara comença una poesia de colors i roca que ens acompanya durant tot el recorregut. Un majestuós trencalòs (Gypaetus barbatus) planeja i observa el panorama; no sabem amb quines perverses intencions. El groc de l’erizón (Echinospartum horridum) és espectacular; el rei de les ‘fajas’. Ens quedem amb ganes de seguir fins a la Brecha de Rolando, que ens queda dalt dels cims. Avistem i arribem a la bellíssima Cascada de Cotatuero. Temps d’oferir una imatge per a la posteritat. Seguim la travessa per la falda de la Faja de Canarellos. Penjades a les roques trobem l’atrapamosques (Pinguicula longifolia), planta carnívora; un altre goig intel·lecual. Arribem a la fageda de la Vall d’Ordesa i enfilem camí de la Pradera d’Ordesa per la banda esquerra del riu Arazas. Arribem a la Pradera i, fets els estiraments oportuns, un calipo fa les delícies d’es porqueret.
Galeria 1: Gent i paisatge

Galeria 2: Admirant la flora de la contrada (suggeriments benvinguts per corregir errors)

Tornada
Dia 5, divendres, 22 de juliol
La previsió és anar en direcció a ‘Las Gargantas de Escuaín’, iniciant l’itinerari al llogaret de Revilla. Estem cansats i el ‘nucli dur’, després de fer kilòmetres de tortuoses carreteres secundàries, decidim tornar cap a casa via Ainsa. Res com a casa.

Aquesta entrada ha esta publicada en Tresc. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.